Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.338

Fitxes de l'Optimot
101. 'carril bus': plural i ortografia
Font Fitxes de l'Optimot
El plural de carril bus és carrils bus. Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.  [...]
102. Conjugació dels verbs 'dir' i 'dur'
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació. La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
103. denominacions de Saint Kitts i Nevis
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Saint Kitts i Nevis, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació de Saint Cristopher i Nevis. El codi ISO que representa aquest país és KN.  [...]
104. denominacions de São Tomé i Príncipe
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és São Tomé i Príncipe, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de São Tomé i Príncipe. El codi ISO que representa aquest país és ST. [...]
105. Les hores en valencià i baleàric
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple: 8.10 h: les vuit i deu 8.15 h: les [...]
106. Numerals cardinals en valencià i balear
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit 17 dèsset 18 díhuit 19 dènou 80 huitanta Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:  17 [...]
107. Oracions de relatiu adjectives i substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives. Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple: El gos que borda és marró (que borda modifica el gos). La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
108. Ortografia de x (xeix) i ix
Font Fitxes de l'Optimot
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx). Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
109. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
110. Règim dels verbs trucar i telefonar
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple: La teva germana ha trucat fa poc: truca-li! No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà. Malgrat que, actualment [...]
Pàgines  11 / 234 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>